La segona pregunta

La segona pregunta

Hi ha dies que només necessitem que algú ens pregunti una segona vegada. La primera responem per inèrcia. «Bé.» Ho diem ràpid, gairebé abans d’haver-nos escoltat. Com qui tanca una porta sense comprovar què ha quedat a l’altra banda. Bé. Una paraula petita, útil,...
Visc en abraçades

Visc en abraçades

Visc en abraçades. En les que duren una mica més del compte. En les que arriben abans que les paraules. En aquelles on, durant uns segons, sembla que tot deixa de pesar. Sempre he pensat que hi ha coses que només poden dir-se així. Amb dos braços al voltant del cos....
Intimitat

Intimitat

No és el sexe el que ens costa. El sexe té unes regles més fàcils: desig, pell, impuls, una mica de joc. La intimitat, en canvi, no té guió. És deixar que et vegin sense la versió bonica, sense la resposta preparada, sense saber ben bé què dir. Sabem provocar,...
Sense corregir-me

Sense corregir-me

M’hauria agradat ser d’aquelles persones que surten bé sense voler. De les que es desperten amb la cara tranquil·la, es recullen els cabells de qualsevol manera i sembla que tot els quedi bé. A mi no. Jo he necessitat miralls, angles, llum bona i, alguns dies, una...
Allò que no ens emportem

Allò que no ens emportem

Marxar de la vida d’algú s’assembla bastant a fer una maleta. Al principi no saps per on començar. Obres calaixos. Mires coses que feia temps que no miraves. Et preguntes què t’emportes, què deixes, què encara és teu i què ja només té sentit dins d’aquella casa. Amb...
La vida abans del cafè

La vida abans del cafè

Despertar-me amb tu no és exactament obrir els ulls i trobar-te al costat. És una altra cosa. És aquell instant abans de recordar del tot on soc, quan encara no he tornat al dia i el teu cos ja és una certesa. La respiració a prop. Una cama enredada amb la meva. La...